El realisme màgic és un moviment del segle XX que consisteix a introduir elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures o narracions de caire realista sense fer palès el canvi de món o registre, de tal manera que queden incorporats a la quotidianeitat dels personatges. Es caracteritza per la precisió quasi fotogràfica del realisme en un context pictural o narratiu que estranya.
Conegut també com a postexpressionisme, s'inicià en la pintura vers el 1920 amb l'obra de Gorgio de Chirco i , Paul Devaluxa, Otto Dix. Va fer furor als Estats Units als anys 1930-40.
En la literatura, el terme prové de Massimo Bontempelli]. En les obres literàries d'aquest moviment hi ha una gran presència d'imatges líriques, del recurs de la sinestèsia i descripcions subjectives de la realitat, que ajuden a desdibuixar les fronteres entre l'existent i la fantasia, ja que determinats elements només són versemblants pel punt de vista adoptat pel narrador o per l'atmosfera de somni general. En aquest marc té una especial rellevància la mort, que no suposa un final sinó una fase més, perquè moltes criatures mortes interaccionen amb normalitat amb la resta de personatges.
Uns autors destacats són Gustav Meyrink, Alain Fournier. Els autors llatinoamericans més rellevants d'aquest moviment són Gabriel Garcia Marquez, Rómulo Gallegos,Juan Rulfo Laura Esquivel o Isabel Allende.
diumenge, 9 de juny del 2013
Pere Calders
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista.
Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).
Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).
Característiques
obra de Salvador Espriu i temes
Espriu parteix del seu món personal i elabora una sèrie de mites de caràcter particular.
Espriu no es un escriptor que es pugui llegir d' una manera directe sense que el lector estigui una mica assabentat del que va viure,com i de quina manera ho va viure. Molts dels indrets geogràfics en que va viure surten reflectits en la seva obra sobretot el nom d' Arenys de Mar. Espriu en fa d' aquesta localitat l'escenari de moltes vivències i Arenys es converteix en Sinera.
També fa servir Konilòsia en aquest nom s' hi amaga Catalunya, i Lavínia que és Barcelona. Aquests apel·latius esdevenen claus iròniques per entendre de que parla el poeta,el mar agafarà unes connotacions pacífiques en la seva obra per ell el mar no era un mar alterat si no tot el contrari era un mar tranquil, que ell contemplava des del turó de Sinera
Espriu parteix del seu món personal i elabora una sèrie de mites de caràcter particular.
Espriu no es un escriptor que es pugui llegir d' una manera directe sense que el lector estigui una mica assabentat del que va viure,com i de quina manera ho va viure. Molts dels indrets geogràfics en que va viure surten reflectits en la seva obra sobretot el nom d' Arenys de Mar. Espriu en fa d' aquesta localitat l'escenari de moltes vivències i Arenys es converteix en Sinera.
També fa servir Konilòsia en aquest nom s' hi amaga Catalunya, i Lavínia que és Barcelona. Aquests apel·latius esdevenen claus iròniques per entendre de que parla el poeta,el mar agafarà unes connotacions pacífiques en la seva obra per ell el mar no era un mar alterat si no tot el contrari era un mar tranquil, que ell contemplava des del turó de Sinera
L' obra
d' Espriu està caracteritzada per l' intelectualisme i el
descriptivisme. Cultiva tots els gèneres peró per sobre de tot
destaca la poesia.
Els sis
poemaris d' Espriu tracten de manera obsessiva el tema de la mort de
vegades amb un to melangiós i d’ altres amb to satíric
La
vida dels humans tenen una mala fi, la mort, el no-res; l’única
vida veritable és
la de les persones sobre la terra.
La
poesia d' Espriu és concisa, simple i amb un vocabulari de caràcter
simbòlic. El cantant valencià Raimon posa música a alguns dels seus poemes.
Espriu
en la poesia té dos etapes:
1era
Etapa lírico-elegíaca
-Tracta
el record i la meditació de la mort.
-Reprodueix
l'enyorança plena d'amor i tendresa per un món perdut
que no té solució
2ona
Etapa Civil
-Comportament
reivindicatiu i de disconformitat
-Recuperació
de la llengua catalana
Els
temes de l' obra d’Espriu
Utilitza molts símbols, no dóna tanta importància a la musicalitat i l’harmonia.
La
lectura i l’estudi de la Bíblia i la càbala jueva, del Barroc,
dels clàssics grecollatins i de cultures llunyanes com ara l’egípcia
influeixen en la seva poesia. Per això, aquesta es caracteritza per
la presència dels mites següents:
Sepharad (l’Espanya
perduda dels sefardites, símbol de l’Espanya de la postguerra),
Sinera (el
nom d’Arenys al revés), poble molt significatiu en la vida
del poeta; per Espriu, Sinera representa la seva pàtria, Catalunya),
el laberint (la
vida).
La
reflexió sobre la mort i
el més enllà són
el tema central d' Espriu
La
preocupació pel destí de Catalunya després
de la guerra és una de les seves constants.
Domina
tots els registres de la llengua
En la seva obra també hi ha pinzellades d' humor
En la seva obra també hi ha pinzellades d' humor
També
aborda temes com el paissatge o el pas del temps del caminant
Es un
poeta que aborda els temes del paisatge la mort el pas del temps
elcaminant.
Com a conclusió podem afirmar que la poesia de Salvador Espriu, en l’evolució des del
Simbolisme a la poesia del Realisme social, reflecteix l’evolució pròpia de la poesia
europea i espanyola de la Postguerra, en un evident camí de compromís artístic amb la
societat del seu temps i de denúncia de les conseqüències la Guerra Civil i de la
dictadura. No per això va abandonar els seus temes, la reflexió sobre la mort i el més
enllà, que estan presents al llarg de tot el seu recorregut poètic.
http://enclassedevalencia.wikispaces.com/file/view/Explica+les+caracter%C3%ADstiques+m%C3%A9s+importants+de+la+producci%C3%B3+po%C3%A8tica+de+Sal.pdf
Com a conclusió podem afirmar que la poesia de Salvador Espriu, en l’evolució des del
Simbolisme a la poesia del Realisme social, reflecteix l’evolució pròpia de la poesia
europea i espanyola de la Postguerra, en un evident camí de compromís artístic amb la
societat del seu temps i de denúncia de les conseqüències la Guerra Civil i de la
dictadura. No per això va abandonar els seus temes, la reflexió sobre la mort i el més
enllà, que estan presents al llarg de tot el seu recorregut poètic.
http://enclassedevalencia.wikispaces.com/file/view/Explica+les+caracter%C3%ADstiques+m%C3%A9s+importants+de+la+producci%C3%B3+po%C3%A8tica+de+Sal.pdf
Santiago Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 en el si d'una família de l'alta burgesia catalana originària de Manlleu dedicada a la manufactura tèxtil. Orfe de molt petit, va rebre una dura formació al costat del seu avi Jaume Rusiñol que anava encaminada a la continuïtat del negoci familiar.
Però Rusiñol ben aviat descobriria la seva vocació artística i assistiria a classes de pintura d'amagat del seu avi.L'any 1879va presentar la primera obra a la Sala Parés de Barcelona, que esdevindria amb el temps la principal plataforma de projecció de la seva obra pictòrica.
Va decidir marxar a París per trencar una mica amb la seva família on hi estava llargues temporades, al 1894 en un d' aquests retorns de París instal·la el Cau Ferrat a Sitges, on és celebraran, concerts, conferències i alguns dels actes de les Festes modernistes.
El Cau Ferrat, doncs, va suposar un dels eixos del naixement i difusió d'un nou moviment, el modernisme, que carregava contra el romanticisme decadent i la rutina de la societat burgesa. Tot i això, l'obra de Rusiñol no va prendre gairebé mai un to social, de denúncia, sinó que va tendir a entendre l'art com a religió, l'art per l'art, l'adoració absoluta de la bellesa.
L'any 1896 va publicar Anant pel món i el 1897 Oracions, poemes en prosa en els quals no sols començava a arraconar el costumisme dels seus primers textos sinó que iniciava l'acostament cap al simbolisme i el decadentisme a partir de la seva activitat com a pintor.
De 1897 a 1903, va promoure amb altres artistes la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats, que esdevindria un important punt de confluència de l'època.
L' obra Llibertat va suposar l' inici d' una nova etapa, perque va passar de escriure un teatre per a professionals a escriure'n per a un públic més ampli, va ser llavors quan va barrejar elsimbolisme amb un realisme irònic.
Rusiñol es l' autor modernista simbolista més important, en l' àmbit del teatre.
Santiago Rusiñol va morir a Aranjuez al 1931.
http://www.modernismo98y14.com/seleccion-de-obras-rusinol.html
Microrelat
Un mal son
Eren les dotze tocades quan vaig arribar a casa, tot estava en ordre vaig obrir la nevera i vaig prendre un refresc de cola, al cap d’ una estona vaig anar a dormir sense son.
A quarts de sis va sonar el despertador
-Quina mandra, això de llevar-se tan aviat per anar a treballar no va pas bé (vaig pensar en cert to d’ ironia)
Vaig entrar al lavabo i vaig mirar-me al mirall...
-Que havia passat? Havia crescut massa? Havia pres massa el sol mare meva!!!
Més tard vaig poder obrir els ulls no m’ en recordava de res pel moment, vaig anar a al lavabo a buscar un raspall. En entrar vaig veure que el meu reflex continuava igual que feia unes hores no havia tornat a la normalitat.
Que serà de mi i de la meva identitat, ara ningú em coneix, ningú em voldrà....
I torna a sonar el despertador:
-Quin espant!! Quin mal somni ha sigut horrorós! Jo ja jo beure mes cola en la meva vida!
Margarida Aguilar
Mariam tunkara
dijous, 11 d’abril del 2013
Neopopularisme i Poseia Pura
EL NEOPOPULARISME
El neopopularisme va ser un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del postromanticisme aquest va influir especialment en la generació del 27.
Van conrear aquest estil: Federico Garcia Lorca, Rafael Alberti, Emilo Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Bartomeu Rosselló-Pòrcel entre d' altres.
El seu origen es troba en un grup de poetes post-romàntics inspirats per Heinrich Heine, amb la finalitat d' oposar-se a la poesia modernista i als moviments d' avantguarda.
Característiques
Imitació de la mètrica i de l' esperit popular de la lírica tradicional, interés per a l' ingenuïtat, l' ignorància i la senzillesa, l' ús d' onomatopeies, diminutius i elemets populars, preferència pel romanç i el vers lliure, la recuperació de l' estrofa i el ritme, l' exaltació de la imatge.
LA POESIA PURA
El seu origen es desenvolupa a Angleterra per Andrew Cecil Bradley per a qui la poesia pura consistia en la perfecta fusió de fons i forma. Defensava la música dins el llenguatge poètic.
Va ser posada en pràctica per Jorge Guillén, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Paul Valery, Màrius Torres, Joan Vinyoli entre d' altres.
Característiques
És una poesia sofisticada,exigent i hermètica, absolutament independent, exalta l' estètica literària, fa servir un gran ús de les figures retòriques, abundància d' elements intraduïbles.
El neopopularisme va ser un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del postromanticisme aquest va influir especialment en la generació del 27.
Van conrear aquest estil: Federico Garcia Lorca, Rafael Alberti, Emilo Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Bartomeu Rosselló-Pòrcel entre d' altres.
El seu origen es troba en un grup de poetes post-romàntics inspirats per Heinrich Heine, amb la finalitat d' oposar-se a la poesia modernista i als moviments d' avantguarda.
Característiques
Imitació de la mètrica i de l' esperit popular de la lírica tradicional, interés per a l' ingenuïtat, l' ignorància i la senzillesa, l' ús d' onomatopeies, diminutius i elemets populars, preferència pel romanç i el vers lliure, la recuperació de l' estrofa i el ritme, l' exaltació de la imatge.
LA POESIA PURA
El seu origen es desenvolupa a Angleterra per Andrew Cecil Bradley per a qui la poesia pura consistia en la perfecta fusió de fons i forma. Defensava la música dins el llenguatge poètic.
Va ser posada en pràctica per Jorge Guillén, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Paul Valery, Màrius Torres, Joan Vinyoli entre d' altres.
Característiques
És una poesia sofisticada,exigent i hermètica, absolutament independent, exalta l' estètica literària, fa servir un gran ús de les figures retòriques, abundància d' elements intraduïbles.
Neopopularisme i Poseia Pura
EL NEOPOPULARISME
El neopopularisme va ser un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del postromanticisme aquest va influir especialment en la generació del 27.
Van conrear aquest estil: Federico Garcia Lorca, Rafael Alberti, Emilo Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Bartomeu Rosselló-Pòrcel entre d' altres.
El seu origen es troba en un grup de poetes post-romàntics inspirats per Heinrich Heine, amb la finalitat d' oposar-se a la poesia modernista i als moviments d' avantguarda.
Característiques
Imitació de la mètrica i de l' esperit popular de la lírica tradicional, interés per a l' ingenuïtat, l' ignorància i la senzillesa, l' ús d' onomatopeies, diminutius i elemets populars, preferència pel romanç i el vers lliure, la recuperació de l' estrofa i el ritme, l' exaltació de la imatge.
LA POESIA PURA
El seu origen es desenvolupa a Angleterra per Andrew Cecil Bradley per a qui la poesia pura consistia en la perfecta fusió de fons i forma. Defensava la música dins el llenguatge poètic.
Va ser posada en pràctica per Jorge Guillén, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Paul Valery, Màrius Torres, Joan Vinyoli entre d' altres.
Característiques
És una poesia sofisticada,exigent i hermètica, absolutament independent, exalta l' estètica literària, fa servir un gran ús de les figures retòriques, abundància d' elements intraduibles.
El neopopularisme va ser un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del postromanticisme aquest va influir especialment en la generació del 27.
Van conrear aquest estil: Federico Garcia Lorca, Rafael Alberti, Emilo Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Bartomeu Rosselló-Pòrcel entre d' altres.
El seu origen es troba en un grup de poetes post-romàntics inspirats per Heinrich Heine, amb la finalitat d' oposar-se a la poesia modernista i als moviments d' avantguarda.
Característiques
Imitació de la mètrica i de l' esperit popular de la lírica tradicional, interés per a l' ingenuïtat, l' ignorància i la senzillesa, l' ús d' onomatopeies, diminutius i elemets populars, preferència pel romanç i el vers lliure, la recuperació de l' estrofa i el ritme, l' exaltació de la imatge.
LA POESIA PURA
El seu origen es desenvolupa a Angleterra per Andrew Cecil Bradley per a qui la poesia pura consistia en la perfecta fusió de fons i forma. Defensava la música dins el llenguatge poètic.
Va ser posada en pràctica per Jorge Guillén, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Paul Valery, Màrius Torres, Joan Vinyoli entre d' altres.
Característiques
És una poesia sofisticada,exigent i hermètica, absolutament independent, exalta l' estètica literària, fa servir un gran ús de les figures retòriques, abundància d' elements intraduibles.
divendres, 15 de març del 2013
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
Bartomeu Rosselló-Pòrcel va nèixer a Palma de Mallorca a l' any 1913 i va morir al 1938 al El Brull (Osona) als 25 anys.
Va ser un pooeta assagista i traductor català. Cursà els seus estudis primaris en un col·legi religiós i els secundaris a l'Institut Balear, on conegué Gabriel Alomar que influí en la seva vocació literària i l'animà a col·laborar en la premsa local.
Rosselló-Pòrcel publicà nou poemes a la revista Luz i Vida on s'exercita en el conreu del costumisme humorístic, de la poesia sagrada i de la línia d'idealització de l'escola mallorquina i d' altres en catellà a el Dia un diari mallorquí on presentà un seguit de poemes influit per el curs de literatura que assistia: el romancer(Calderón, Dario...) A l' any 1930 escriu la seva última obra en castellà i L' Antologia de poetes Mallorquines.
Al mes d' octubre se'n va cap a Barcelona a estudiar filosofia i lletres que el curs següent abandonarà per els de romàniques. A la residència d' estudiants coneguè a Salvador Espriu. Durant aquests anys a publicat 26 poesies.
Al 1933 apareix el seu primer llibre de poemes Nou Poemes en una edició limitada de 100 exemplars on aniria definint a seva poesia (l' atenció al costimisme i les vacilacions), farà una poesia pura basant-se en la frase breu i tallant d' un ritme prosaic i d' una imatgeria original i efectiva en una línia avanguardista. Aquest rimer recull de poemes no va tenir gaire bona acollida entre la crítica. En canvi Quadern de Sonets va tenir més bona acollida (publicat un any més tard) en aquesta obra i incorpora el conceptisme de l' estètica gongoriana i del precocisme fruit de la imitació des models barrocs, també i incorpora motius i imatges.
Acabada la carrera, es traslladà a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l'estil de Gracián, que alternarà amb l'ensenyament i la redacció d'un assaig de la poesia de Quevedo i un estudi sobre Guillén.
Rosselló-Pòrcel fou cridat a files a causa de la Guerra Civil a finals de desembre es traslladà a a Osona on morí el 5 de Desembre de l' any 1938 a causa d' una tuberculosi pulmonar
A la seva mort deixà inacabada la traducció de Les Verrines de Ciceró i un volum de poemes, lmitació del foc, que fou publicat pòstumament el 1938, amb pròlegs d'Antoni Maria Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba, a qui havia conegut a la universitat. Dedicada a Salvador Espriu, inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames", i és la consolidació d'una poètica que es manifesta en la diversitat estilística i de models -que va de la cançó popular al barroquisme de Góngora o Vicent Garcia, de l'avantguardisme de l'època de la Primera Guerra Mundial al postsimbolisme de Carner, Riba, Paul Valéry o Rilke...- com ja havia anat prefigurant en els poemaris anteriors, però que ara es presenta per primera vegada com a obra articulada més enllà dels assajos tècnics i les provatures formals dels primers reculls.
Va ser un pooeta assagista i traductor català. Cursà els seus estudis primaris en un col·legi religiós i els secundaris a l'Institut Balear, on conegué Gabriel Alomar que influí en la seva vocació literària i l'animà a col·laborar en la premsa local.
Rosselló-Pòrcel publicà nou poemes a la revista Luz i Vida on s'exercita en el conreu del costumisme humorístic, de la poesia sagrada i de la línia d'idealització de l'escola mallorquina i d' altres en catellà a el Dia un diari mallorquí on presentà un seguit de poemes influit per el curs de literatura que assistia: el romancer(Calderón, Dario...) A l' any 1930 escriu la seva última obra en castellà i L' Antologia de poetes Mallorquines.Al mes d' octubre se'n va cap a Barcelona a estudiar filosofia i lletres que el curs següent abandonarà per els de romàniques. A la residència d' estudiants coneguè a Salvador Espriu. Durant aquests anys a publicat 26 poesies.
Al 1933 apareix el seu primer llibre de poemes Nou Poemes en una edició limitada de 100 exemplars on aniria definint a seva poesia (l' atenció al costimisme i les vacilacions), farà una poesia pura basant-se en la frase breu i tallant d' un ritme prosaic i d' una imatgeria original i efectiva en una línia avanguardista. Aquest rimer recull de poemes no va tenir gaire bona acollida entre la crítica. En canvi Quadern de Sonets va tenir més bona acollida (publicat un any més tard) en aquesta obra i incorpora el conceptisme de l' estètica gongoriana i del precocisme fruit de la imitació des models barrocs, també i incorpora motius i imatges.
Acabada la carrera, es traslladà a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l'estil de Gracián, que alternarà amb l'ensenyament i la redacció d'un assaig de la poesia de Quevedo i un estudi sobre Guillén.
Rosselló-Pòrcel fou cridat a files a causa de la Guerra Civil a finals de desembre es traslladà a a Osona on morí el 5 de Desembre de l' any 1938 a causa d' una tuberculosi pulmonar
A la seva mort deixà inacabada la traducció de Les Verrines de Ciceró i un volum de poemes, lmitació del foc, que fou publicat pòstumament el 1938, amb pròlegs d'Antoni Maria Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba, a qui havia conegut a la universitat. Dedicada a Salvador Espriu, inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames", i és la consolidació d'una poètica que es manifesta en la diversitat estilística i de models -que va de la cançó popular al barroquisme de Góngora o Vicent Garcia, de l'avantguardisme de l'època de la Primera Guerra Mundial al postsimbolisme de Carner, Riba, Paul Valéry o Rilke...- com ja havia anat prefigurant en els poemaris anteriors, però que ara es presenta per primera vegada com a obra articulada més enllà dels assajos tècnics i les provatures formals dels primers reculls.
divendres, 8 de febrer del 2013
MERCÈ RODOREDA
Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 10 d' Octubre de l' any 1908 en una petita torre al Carrer Sant Antoni del Barri de Sant Gervasi, era filla única i va passar una infantessa solitària dedicada sobretot a la lectura i al seu avi.
Li agradaven autors com Jacint Verdaguer, Maragall, Ramon Llull. Amb 20 anys es casa amb el seu titet Joan Gurguí i amb ell va tenir el seu únic fill en Jordi
Va anar a l' escola només tres anys, era una escriptora autodidàcata ja que havia anat molt poc a l' escola es formava a traves de la poesia popular.
Per Rodoreda a guerra Civil espanyola va suposar que hagués de marxar a l'exili va anar a França però al esclatar la guerra civil va haver de marxar cap a Ginebra amb el seu company sentimental Armand Obiols.
Es la novel·lista més important de la postguerraaa per la densitat de la seva obra.Va començar amb publicacions a diaris com La Veu de Catalunya. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. Una altre de les obres més famoses de Mercè Rodoreda es Mirall Trencat.
Les protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda són dones fràgils però alhora demostren una gran força interior. A més s' una gran novel·lista també va ser una gran contista.
A l' any 1972 torna a Catalunya desprès de l' exili i s' instal·la a Romanyà de la Selva, al 1980 li otorguen el Premi d' Honor de les lletres Catalanes. Va morir a Girona a causa d' un càncer.
Una escena de Mirall Trencat que es va portar a la televisió en forma de sèrie.
Li agradaven autors com Jacint Verdaguer, Maragall, Ramon Llull. Amb 20 anys es casa amb el seu titet Joan Gurguí i amb ell va tenir el seu únic fill en Jordi
Va anar a l' escola només tres anys, era una escriptora autodidàcata ja que havia anat molt poc a l' escola es formava a traves de la poesia popular.
Per Rodoreda a guerra Civil espanyola va suposar que hagués de marxar a l'exili va anar a França però al esclatar la guerra civil va haver de marxar cap a Ginebra amb el seu company sentimental Armand Obiols.
Es la novel·lista més important de la postguerraaa per la densitat de la seva obra.Va començar amb publicacions a diaris com La Veu de Catalunya. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. Una altre de les obres més famoses de Mercè Rodoreda es Mirall Trencat.
Les protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda són dones fràgils però alhora demostren una gran força interior. A més s' una gran novel·lista també va ser una gran contista.
A l' any 1972 torna a Catalunya desprès de l' exili i s' instal·la a Romanyà de la Selva, al 1980 li otorguen el Premi d' Honor de les lletres Catalanes. Va morir a Girona a causa d' un càncer. Una escena de Mirall Trencat que es va portar a la televisió en forma de sèrie.
dijous, 17 de gener del 2013
ANTÍGONA
El mite d' Antígona es una de les trames principals de la literatura clàssica en la qual es contraposen i s' enfronten dues maneres de veure el Deure per un costat el civil amb el país i les seves lleis i per l' altre el familiar i humà. La principal obra que s' hi ha basat ha estat la de Sòfocles, però n' hi ha hagut d' altres com la d' Espriu o la del francès Jean Anouilh. També s' en han composat obres i ballets.
Personatges Antígona
Antígona: filla d' Èdip i Iocasta i germana d' Ismene, Etèocles i Polinices
Ismene: germana d' Antígona i dels altres dos
Creont: germà de Iocasta i tiet d' Antígona no dubta provocar el combat entre els dos nebots
Eurídice:Esposa de Creont
Astimedusa: es una de les dues nodrisses dels quatre fills d' Èdip i Iocasta representa l' esperit positiu l' optimisme i es incrèdula davant els mals averanys de Tirèsies
Euriganeia:es l' altre nodrissa de la casa reial i representa l' esperit negatiu i el pessimisme
Tirèsies: es un vell cec que fa d' endeví.
Arbre genealògic d' Antígona
L' Antígona d' Espriu
Salvador Espriu escriu la seva versió del mite d' Antígona. La seva versió anava dirigida a les consequències que van deixar la Guerra Civil Espanyola sobretot en la societat catalana. Ell agafa aquest mite per referir-se a la política del moment. Podem dir que quan llegim aquesta novel·la estem fent una lectura política. Espriu respecta a la novel·la original deixa a part alguns personatges però en canvi se'n inventa de nous i aquests personatges es centren en el que Espriu vol transmetre que es aquest el motiu pel qual escriu l' obra. A través de la seva versió l' autor en fa un discurs polític i civc.
Un dels personatges que posa Espriu és el Conseller Lúcid.
Creront a l' Antígona de Espriu significa el dicatador el que mana en aquest cas Creont era Franco.
Música de Poetes.
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=86
Personatges Antígona
Antígona: filla d' Èdip i Iocasta i germana d' Ismene, Etèocles i Polinices
Ismene: germana d' Antígona i dels altres dos
Creont: germà de Iocasta i tiet d' Antígona no dubta provocar el combat entre els dos nebots
Eurídice:Esposa de Creont
Astimedusa: es una de les dues nodrisses dels quatre fills d' Èdip i Iocasta representa l' esperit positiu l' optimisme i es incrèdula davant els mals averanys de Tirèsies
Euriganeia:es l' altre nodrissa de la casa reial i representa l' esperit negatiu i el pessimisme
Tirèsies: es un vell cec que fa d' endeví.
Arbre genealògic d' Antígona
L' Antígona d' Espriu
Salvador Espriu escriu la seva versió del mite d' Antígona. La seva versió anava dirigida a les consequències que van deixar la Guerra Civil Espanyola sobretot en la societat catalana. Ell agafa aquest mite per referir-se a la política del moment. Podem dir que quan llegim aquesta novel·la estem fent una lectura política. Espriu respecta a la novel·la original deixa a part alguns personatges però en canvi se'n inventa de nous i aquests personatges es centren en el que Espriu vol transmetre que es aquest el motiu pel qual escriu l' obra. A través de la seva versió l' autor en fa un discurs polític i civc.Un dels personatges que posa Espriu és el Conseller Lúcid.
Creront a l' Antígona de Espriu significa el dicatador el que mana en aquest cas Creont era Franco.
Música de Poetes.
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=86
dimecres, 9 de gener del 2013
SALVADOR ESPRIU: LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA
Salvador Espriu va nèixer a Santa Coloma de Farners al 1913 es un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Espriu també té un papare important en la recuperació del teatre català.
L'obra d' Espriu s'ha de definir a partir de dos eixos: la recerca de la diversitat,marcada per la relació amb la quotidianitat, i l'aspiració a la unitat amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres.
La seva trajectoria literaria a es va iniciar al 1929 amb una edició del llibre en castellà Israel aquest llibre presentaven ja una ordenació temàtica cabalista al voltant de la figura de Jesús. Un any després, el 1930, Espriu ingressava a la Universitat de Barcelona, on va conèixer el poeta Bartomeu Rosselló- Pòrcel. Aviat, el prestigi d'Espriu en els cercles universitaris va descansar en la seva activitat de jove escriptor en català.
Tot hi que moltes vegades hi havia notes de novel·la negra l' obra narrativa d' Espriu estava feta amb els canons de l' època.
Va escriure diverses novel·les de diferents estils com El Doctor Rip es relacionava amb el monòleg interior propugnat per la novel·la psicològica a l'estil de Carles Soldevila , Laia 1932, novel·la- d'ambientació marinera que barrejava diferents registres narratius (el tràgic, el psicològic, el grotesc, l'elegíac i el realista), havia significat una primera aparició de la idea de diversitat en l'obra d'Espriu i se situava en la línia de recuperació de la novel·la modernista
http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/1eratemporada/espriu/capitulo.htm
http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/voste-pregunta-amb-salvador-espriu/707618/
L'obra d' Espriu s'ha de definir a partir de dos eixos: la recerca de la diversitat,marcada per la relació amb la quotidianitat, i l'aspiració a la unitat amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres.
La seva trajectoria literaria a es va iniciar al 1929 amb una edició del llibre en castellà Israel aquest llibre presentaven ja una ordenació temàtica cabalista al voltant de la figura de Jesús. Un any després, el 1930, Espriu ingressava a la Universitat de Barcelona, on va conèixer el poeta Bartomeu Rosselló- Pòrcel. Aviat, el prestigi d'Espriu en els cercles universitaris va descansar en la seva activitat de jove escriptor en català.
Tot hi que moltes vegades hi havia notes de novel·la negra l' obra narrativa d' Espriu estava feta amb els canons de l' època.
Va escriure diverses novel·les de diferents estils com El Doctor Rip es relacionava amb el monòleg interior propugnat per la novel·la psicològica a l'estil de Carles Soldevila , Laia 1932, novel·la- d'ambientació marinera que barrejava diferents registres narratius (el tràgic, el psicològic, el grotesc, l'elegíac i el realista), havia significat una primera aparició de la idea de diversitat en l'obra d'Espriu i se situava en la línia de recuperació de la novel·la modernista
http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/1eratemporada/espriu/capitulo.htm
http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/voste-pregunta-amb-salvador-espriu/707618/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)