Va ser un pooeta assagista i traductor català. Cursà els seus estudis primaris en un col·legi religiós i els secundaris a l'Institut Balear, on conegué Gabriel Alomar que influí en la seva vocació literària i l'animà a col·laborar en la premsa local.
Rosselló-Pòrcel publicà nou poemes a la revista Luz i Vida on s'exercita en el conreu del costumisme humorístic, de la poesia sagrada i de la línia d'idealització de l'escola mallorquina i d' altres en catellà a el Dia un diari mallorquí on presentà un seguit de poemes influit per el curs de literatura que assistia: el romancer(Calderón, Dario...) A l' any 1930 escriu la seva última obra en castellà i L' Antologia de poetes Mallorquines.Al mes d' octubre se'n va cap a Barcelona a estudiar filosofia i lletres que el curs següent abandonarà per els de romàniques. A la residència d' estudiants coneguè a Salvador Espriu. Durant aquests anys a publicat 26 poesies.
Al 1933 apareix el seu primer llibre de poemes Nou Poemes en una edició limitada de 100 exemplars on aniria definint a seva poesia (l' atenció al costimisme i les vacilacions), farà una poesia pura basant-se en la frase breu i tallant d' un ritme prosaic i d' una imatgeria original i efectiva en una línia avanguardista. Aquest rimer recull de poemes no va tenir gaire bona acollida entre la crítica. En canvi Quadern de Sonets va tenir més bona acollida (publicat un any més tard) en aquesta obra i incorpora el conceptisme de l' estètica gongoriana i del precocisme fruit de la imitació des models barrocs, també i incorpora motius i imatges.
Acabada la carrera, es traslladà a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l'estil de Gracián, que alternarà amb l'ensenyament i la redacció d'un assaig de la poesia de Quevedo i un estudi sobre Guillén.
Rosselló-Pòrcel fou cridat a files a causa de la Guerra Civil a finals de desembre es traslladà a a Osona on morí el 5 de Desembre de l' any 1938 a causa d' una tuberculosi pulmonar
A la seva mort deixà inacabada la traducció de Les Verrines de Ciceró i un volum de poemes, lmitació del foc, que fou publicat pòstumament el 1938, amb pròlegs d'Antoni Maria Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba, a qui havia conegut a la universitat. Dedicada a Salvador Espriu, inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames", i és la consolidació d'una poètica que es manifesta en la diversitat estilística i de models -que va de la cançó popular al barroquisme de Góngora o Vicent Garcia, de l'avantguardisme de l'època de la Primera Guerra Mundial al postsimbolisme de Carner, Riba, Paul Valéry o Rilke...- com ja havia anat prefigurant en els poemaris anteriors, però que ara es presenta per primera vegada com a obra articulada més enllà dels assajos tècnics i les provatures formals dels primers reculls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada