El realisme màgic és un moviment del segle XX que consisteix a introduir elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures o narracions de caire realista sense fer palès el canvi de món o registre, de tal manera que queden incorporats a la quotidianeitat dels personatges. Es caracteritza per la precisió quasi fotogràfica del realisme en un context pictural o narratiu que estranya.
Conegut també com a postexpressionisme, s'inicià en la pintura vers el 1920 amb l'obra de Gorgio de Chirco i , Paul Devaluxa, Otto Dix. Va fer furor als Estats Units als anys 1930-40.
En la literatura, el terme prové de Massimo Bontempelli]. En les obres literàries d'aquest moviment hi ha una gran presència d'imatges líriques, del recurs de la sinestèsia i descripcions subjectives de la realitat, que ajuden a desdibuixar les fronteres entre l'existent i la fantasia, ja que determinats elements només són versemblants pel punt de vista adoptat pel narrador o per l'atmosfera de somni general. En aquest marc té una especial rellevància la mort, que no suposa un final sinó una fase més, perquè moltes criatures mortes interaccionen amb normalitat amb la resta de personatges.
Uns autors destacats són Gustav Meyrink, Alain Fournier. Els autors llatinoamericans més rellevants d'aquest moviment són Gabriel Garcia Marquez, Rómulo Gallegos,Juan Rulfo Laura Esquivel o Isabel Allende.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada