EL NEOPOPULARISME
El neopopularisme va ser un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del postromanticisme aquest va influir especialment en la generació del 27.
Van conrear aquest estil: Federico Garcia Lorca, Rafael Alberti, Emilo Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Bartomeu Rosselló-Pòrcel entre d' altres.
El seu origen es troba en un grup de poetes post-romàntics inspirats per Heinrich Heine, amb la finalitat d' oposar-se a la poesia modernista i als moviments d' avantguarda.
Característiques
Imitació de la mètrica i de l' esperit popular de la lírica tradicional, interés per a l' ingenuïtat, l' ignorància i la senzillesa, l' ús d' onomatopeies, diminutius i elemets populars, preferència pel romanç i el vers lliure, la recuperació de l' estrofa i el ritme, l' exaltació de la imatge.
LA POESIA PURA
El seu origen es desenvolupa a Angleterra per Andrew Cecil Bradley per a qui la poesia pura consistia en la perfecta fusió de fons i forma. Defensava la música dins el llenguatge poètic.
Va ser posada en pràctica per Jorge Guillén, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Paul Valery, Màrius Torres, Joan Vinyoli entre d' altres.
Característiques
És una poesia sofisticada,exigent i hermètica, absolutament independent, exalta l' estètica literària, fa servir un gran ús de les figures retòriques, abundància d' elements intraduibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada