El realisme màgic és un moviment del segle XX que consisteix a introduir elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures o narracions de caire realista sense fer palès el canvi de món o registre, de tal manera que queden incorporats a la quotidianeitat dels personatges. Es caracteritza per la precisió quasi fotogràfica del realisme en un context pictural o narratiu que estranya.
Conegut també com a postexpressionisme, s'inicià en la pintura vers el 1920 amb l'obra de Gorgio de Chirco i , Paul Devaluxa, Otto Dix. Va fer furor als Estats Units als anys 1930-40.
En la literatura, el terme prové de Massimo Bontempelli]. En les obres literàries d'aquest moviment hi ha una gran presència d'imatges líriques, del recurs de la sinestèsia i descripcions subjectives de la realitat, que ajuden a desdibuixar les fronteres entre l'existent i la fantasia, ja que determinats elements només són versemblants pel punt de vista adoptat pel narrador o per l'atmosfera de somni general. En aquest marc té una especial rellevància la mort, que no suposa un final sinó una fase més, perquè moltes criatures mortes interaccionen amb normalitat amb la resta de personatges.
Uns autors destacats són Gustav Meyrink, Alain Fournier. Els autors llatinoamericans més rellevants d'aquest moviment són Gabriel Garcia Marquez, Rómulo Gallegos,Juan Rulfo Laura Esquivel o Isabel Allende.
diumenge, 9 de juny del 2013
Pere Calders
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista.
Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).
Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits. Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i poc abans de morir és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993).
Característiques
obra de Salvador Espriu i temes
Espriu parteix del seu món personal i elabora una sèrie de mites de caràcter particular.
Espriu no es un escriptor que es pugui llegir d' una manera directe sense que el lector estigui una mica assabentat del que va viure,com i de quina manera ho va viure. Molts dels indrets geogràfics en que va viure surten reflectits en la seva obra sobretot el nom d' Arenys de Mar. Espriu en fa d' aquesta localitat l'escenari de moltes vivències i Arenys es converteix en Sinera.
També fa servir Konilòsia en aquest nom s' hi amaga Catalunya, i Lavínia que és Barcelona. Aquests apel·latius esdevenen claus iròniques per entendre de que parla el poeta,el mar agafarà unes connotacions pacífiques en la seva obra per ell el mar no era un mar alterat si no tot el contrari era un mar tranquil, que ell contemplava des del turó de Sinera
Espriu parteix del seu món personal i elabora una sèrie de mites de caràcter particular.
Espriu no es un escriptor que es pugui llegir d' una manera directe sense que el lector estigui una mica assabentat del que va viure,com i de quina manera ho va viure. Molts dels indrets geogràfics en que va viure surten reflectits en la seva obra sobretot el nom d' Arenys de Mar. Espriu en fa d' aquesta localitat l'escenari de moltes vivències i Arenys es converteix en Sinera.
També fa servir Konilòsia en aquest nom s' hi amaga Catalunya, i Lavínia que és Barcelona. Aquests apel·latius esdevenen claus iròniques per entendre de que parla el poeta,el mar agafarà unes connotacions pacífiques en la seva obra per ell el mar no era un mar alterat si no tot el contrari era un mar tranquil, que ell contemplava des del turó de Sinera
L' obra
d' Espriu està caracteritzada per l' intelectualisme i el
descriptivisme. Cultiva tots els gèneres peró per sobre de tot
destaca la poesia.
Els sis
poemaris d' Espriu tracten de manera obsessiva el tema de la mort de
vegades amb un to melangiós i d’ altres amb to satíric
La
vida dels humans tenen una mala fi, la mort, el no-res; l’única
vida veritable és
la de les persones sobre la terra.
La
poesia d' Espriu és concisa, simple i amb un vocabulari de caràcter
simbòlic. El cantant valencià Raimon posa música a alguns dels seus poemes.
Espriu
en la poesia té dos etapes:
1era
Etapa lírico-elegíaca
-Tracta
el record i la meditació de la mort.
-Reprodueix
l'enyorança plena d'amor i tendresa per un món perdut
que no té solució
2ona
Etapa Civil
-Comportament
reivindicatiu i de disconformitat
-Recuperació
de la llengua catalana
Els
temes de l' obra d’Espriu
Utilitza molts símbols, no dóna tanta importància a la musicalitat i l’harmonia.
La
lectura i l’estudi de la Bíblia i la càbala jueva, del Barroc,
dels clàssics grecollatins i de cultures llunyanes com ara l’egípcia
influeixen en la seva poesia. Per això, aquesta es caracteritza per
la presència dels mites següents:
Sepharad (l’Espanya
perduda dels sefardites, símbol de l’Espanya de la postguerra),
Sinera (el
nom d’Arenys al revés), poble molt significatiu en la vida
del poeta; per Espriu, Sinera representa la seva pàtria, Catalunya),
el laberint (la
vida).
La
reflexió sobre la mort i
el més enllà són
el tema central d' Espriu
La
preocupació pel destí de Catalunya després
de la guerra és una de les seves constants.
Domina
tots els registres de la llengua
En la seva obra també hi ha pinzellades d' humor
En la seva obra també hi ha pinzellades d' humor
També
aborda temes com el paissatge o el pas del temps del caminant
Es un
poeta que aborda els temes del paisatge la mort el pas del temps
elcaminant.
Com a conclusió podem afirmar que la poesia de Salvador Espriu, en l’evolució des del
Simbolisme a la poesia del Realisme social, reflecteix l’evolució pròpia de la poesia
europea i espanyola de la Postguerra, en un evident camí de compromís artístic amb la
societat del seu temps i de denúncia de les conseqüències la Guerra Civil i de la
dictadura. No per això va abandonar els seus temes, la reflexió sobre la mort i el més
enllà, que estan presents al llarg de tot el seu recorregut poètic.
http://enclassedevalencia.wikispaces.com/file/view/Explica+les+caracter%C3%ADstiques+m%C3%A9s+importants+de+la+producci%C3%B3+po%C3%A8tica+de+Sal.pdf
Com a conclusió podem afirmar que la poesia de Salvador Espriu, en l’evolució des del
Simbolisme a la poesia del Realisme social, reflecteix l’evolució pròpia de la poesia
europea i espanyola de la Postguerra, en un evident camí de compromís artístic amb la
societat del seu temps i de denúncia de les conseqüències la Guerra Civil i de la
dictadura. No per això va abandonar els seus temes, la reflexió sobre la mort i el més
enllà, que estan presents al llarg de tot el seu recorregut poètic.
http://enclassedevalencia.wikispaces.com/file/view/Explica+les+caracter%C3%ADstiques+m%C3%A9s+importants+de+la+producci%C3%B3+po%C3%A8tica+de+Sal.pdf
Santiago Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 en el si d'una família de l'alta burgesia catalana originària de Manlleu dedicada a la manufactura tèxtil. Orfe de molt petit, va rebre una dura formació al costat del seu avi Jaume Rusiñol que anava encaminada a la continuïtat del negoci familiar.
Però Rusiñol ben aviat descobriria la seva vocació artística i assistiria a classes de pintura d'amagat del seu avi.L'any 1879va presentar la primera obra a la Sala Parés de Barcelona, que esdevindria amb el temps la principal plataforma de projecció de la seva obra pictòrica.
Va decidir marxar a París per trencar una mica amb la seva família on hi estava llargues temporades, al 1894 en un d' aquests retorns de París instal·la el Cau Ferrat a Sitges, on és celebraran, concerts, conferències i alguns dels actes de les Festes modernistes.
El Cau Ferrat, doncs, va suposar un dels eixos del naixement i difusió d'un nou moviment, el modernisme, que carregava contra el romanticisme decadent i la rutina de la societat burgesa. Tot i això, l'obra de Rusiñol no va prendre gairebé mai un to social, de denúncia, sinó que va tendir a entendre l'art com a religió, l'art per l'art, l'adoració absoluta de la bellesa.
L'any 1896 va publicar Anant pel món i el 1897 Oracions, poemes en prosa en els quals no sols començava a arraconar el costumisme dels seus primers textos sinó que iniciava l'acostament cap al simbolisme i el decadentisme a partir de la seva activitat com a pintor.
De 1897 a 1903, va promoure amb altres artistes la cerveseria i cabaret Els Quatre Gats, que esdevindria un important punt de confluència de l'època.
L' obra Llibertat va suposar l' inici d' una nova etapa, perque va passar de escriure un teatre per a professionals a escriure'n per a un públic més ampli, va ser llavors quan va barrejar elsimbolisme amb un realisme irònic.
Rusiñol es l' autor modernista simbolista més important, en l' àmbit del teatre.
Santiago Rusiñol va morir a Aranjuez al 1931.
http://www.modernismo98y14.com/seleccion-de-obras-rusinol.html
Microrelat
Un mal son
Eren les dotze tocades quan vaig arribar a casa, tot estava en ordre vaig obrir la nevera i vaig prendre un refresc de cola, al cap d’ una estona vaig anar a dormir sense son.
A quarts de sis va sonar el despertador
-Quina mandra, això de llevar-se tan aviat per anar a treballar no va pas bé (vaig pensar en cert to d’ ironia)
Vaig entrar al lavabo i vaig mirar-me al mirall...
-Que havia passat? Havia crescut massa? Havia pres massa el sol mare meva!!!
Més tard vaig poder obrir els ulls no m’ en recordava de res pel moment, vaig anar a al lavabo a buscar un raspall. En entrar vaig veure que el meu reflex continuava igual que feia unes hores no havia tornat a la normalitat.
Que serà de mi i de la meva identitat, ara ningú em coneix, ningú em voldrà....
I torna a sonar el despertador:
-Quin espant!! Quin mal somni ha sigut horrorós! Jo ja jo beure mes cola en la meva vida!
Margarida Aguilar
Mariam tunkara
Subscriure's a:
Missatges (Atom)