ANTÍGONA

El mite d' Antígona es una de les trames principals de la literatura clàssica en la qual es contraposen i s' enfronten dues maneres de veure el Deure per un costat el civil amb el país i les seves lleis i per l' altre el familiar i humà. La principal obra que s' hi ha basat ha estat la de Sòfocles, però n' hi ha hagut d' altres com la d' Espriu o la del francès Jean Anouilh. També s' en han composat obres i ballets.

Personatges Antígona

Antígona: filla d' Èdip i Iocasta i germana d' Ismene, Etèocles i Polinices
Ismene: germana d' Antígona i dels altres dos
Creont: germà de Iocasta i tiet d' Antígona no dubta provocar el combat entre els dos nebots
Eurídice:Esposa de Creont
Astimedusa: es una de les dues nodrisses dels quatre fills d' Èdip i Iocasta representa l' esperit positiu l' optimisme i es incrèdula davant els mals averanys de Tirèsies
Euriganeia:es l' altre nodrissa de la casa reial i representa l' esperit negatiu i el pessimisme
Tirèsies: es un vell cec que fa d' endeví.


Arbre genealògic d' Antígona

L' Antígona d' Espriu
Salvador Espriu escriu la seva versió del mite d' Antígona. La seva versió anava dirigida a les consequències que van deixar la Guerra Civil Espanyola sobretot en la societat catalana. Ell agafa aquest mite per referir-se a la política del moment. Podem dir que quan llegim aquesta novel·la estem fent una lectura política. Espriu respecta a la novel·la original deixa a part alguns personatges però en canvi se'n inventa de nous i aquests personatges es centren en el que Espriu vol transmetre que es aquest el motiu pel qual escriu l' obra. A través de la seva versió l' autor en fa un discurs polític i civc.
Un dels personatges que posa Espriu és el Conseller Lúcid.
Creront a l' Antígona de Espriu significa el dicatador el que mana en aquest cas Creont era Franco.
 


Música de Poetes.

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=86

SALVADOR ESPRIU: LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA

Salvador Espriu va nèixer a Santa Coloma de Farners al 1913 es un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Espriu també té un papare important en la recuperació del teatre català.
L'obra d' Espriu s'ha de definir a partir de dos eixos: la recerca de la diversitat,marcada per la relació amb la quotidianitat, i  l'aspiració a la unitat amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres.
La seva trajectoria literaria a es va iniciar al 1929 amb una edició del llibre en castellà Israel aquest llibre  presentaven ja una ordenació temàtica cabalista al voltant de la figura de Jesús. Un any després, el 1930, Espriu ingressava a la Universitat de Barcelona, on va conèixer el poeta Bartomeu Rosselló- Pòrcel. Aviat, el prestigi d'Espriu en els cercles universitaris va descansar en la seva activitat de jove escriptor en català.

Tot hi que moltes vegades hi havia notes de novel·la negra l' obra narrativa d' Espriu estava feta amb els canons de l' època.
Va escriure diverses novel·les de diferents estils com El Doctor Rip es relacionava amb el monòleg interior propugnat per la novel·la psicològica a l'estil de Carles Soldevila , Laia 1932, novel·la- d'ambientació marinera que barrejava diferents registres narratius (el tràgic, el psicològic, el grotesc, l'elegíac i el realista), havia significat una primera aparició de la idea de diversitat en l'obra d'Espriu i se situava en la línia de recuperació de la novel·la modernista

http://www.tv3.cat/elmeuavi/2003/1eratemporada/espriu/capitulo.htm
 http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/voste-pregunta-amb-salvador-espriu/707618/